jueves, 1 de abril de 2021

 

 


LECTURES AL PIL PIL

 

Un Pla Individual de Lectures en un Punt d’Informació Lectora  

 

Compartint lectures a l’IES Misteri d’Elx

 


 

 

Julián Montesinos Ruiz

 

1. El triangle de la lectura té tres angles: societat, família i escola. L’hàbit lector es consolida més ràpidament si els nostres alumnes troben models lectors tant en l’àmbit familiar com en l’educatiu. La lectura no només ha de practicar-se a casa com si fora una activitat aliena a l’aula; convé atorgar-li temps i més valor acadèmic. Hi haurà, doncs, lectures  a “classe” i lectures per a “casa”, és a dir, aquelles que es comencen a classe i es continuen a casa. Si això es fa bé, permet, a més a més, la implicació de les famílies.

 

2. Cada adolescent és únic i la promoció de la lectura ha de fer-se de manera individual. Una sola lectura per aula és una proposta pobra, homogeneïtzadora i que no respecta els nivells de competència lectora ni els gustos temàtics personals de cada lector. Els docents, que són els principals mediadors, han d’elaborar plans lectors raonats amb lectures adequades mitjançant un assessorament personalitzat. Per tal de portar a terme aquest objectiu cada centre educatiu ha de comptar amb un Pla Global de Lectura (PGL) –que afecta totes les àrees– i un Pla Individual de Lectura (PIL) –desenvolupat en els departaments de llengües-.

 

3. Un Pla Lector ha de basar-se sobretot en literatura juvenil (de 1r a 4t ESO), tot i que també incloga altres llibres que siguen aptes per a adolescents, com algunes adaptacions de textos clàssics. Defensem aquest tipus de literatura perquè els joves convertisquen la lectura d’un llibre en una experiència personal. La bona literatura juvenil ofereix un lèxic adequat i fuig tant de la “moralina” com de la transversalitat temàtica. No cal oblidar que es tracta d’una literatura de transició no substitutiva de la clàssica, que contribueix a formar l’hàbit lector en incidir més en l’educació lectora que en l’ensenyament de la literatura.

 

4. La missió d’un docent no és fer exclusivament lectors literaris, sinó lectors competents que siguen capaços d’enfrontar-se amb èxit a qualsevol tipus de text. Actualment, la lectura segueix sent el millor mitjà per a accedir al saber. La nostra responsabilitat ineludible com a docents ens obliga a fomentar la lectura perquè millora la comprensió i educa els alumnes i les alumnes en valors.  Per aquest motiu, un Pla Lector ha de comptar no només amb eixos “llibres bons” a què Pedro Salinas es referia com a essencials, sinó també amb una metodologia que seqüencie la lectura i l’escriptura com a habilitats lingüístiques bàsiques en la formació integral de l’alumnat. Per tal de fer-ho possible, cal atrevir-se a desgramaticalitzar l’ensenyament en Secundària, reduir de manera sensata els programes i exigir allò que sovint es dona erròniament per sabut: llegir, escriure, parlar i escoltar.

 

5. Cal reivindicar la figura d’un Coordinador de Lectures, el màxim responsable del foment de la lectura en un centre educatiu. La seua tasca consistirà a coordinar les lectures dels diversos departaments, enriquir la biografia lectora dels alumnes, incloure la lectura formativa en valors durant les hores de tutoria, i afavorir activitats adreçades a convertir la lectura en un eix transversal en l’activitat docent de l’institut.

 

       Estic convençut que el foment de la lectura i l’escriptura afavoreixen l’aprenentatge. Tanmateix, no caldrà desil·lusionar-se si els resultats no es corresponen amb els objectius perseguits: l’entusiasme és el camí per a l’aprenentatge de l’hàbit lector.

No hay comentarios:

Publicar un comentario